Una nit d'estiu

Eren amigues des de ben petites, havien viscut al mateix barri, havien anat a escola juntes , havien compartit jocs d’infantesa i d’adolescents, molts havien estat els bons moments viscuts  i ara ja adultes n’havien passat alguns de mes crítics, però sempre sabien que es tenien unes a les altres . Les tres solien trobar-se per sopar i petar la xerradeta, no tan sovint com elles voldrien,  tot i que feien el possible per que no passes molt de temps en tornar a veure’s.

Aquell vespre d’estiu un cop mes es varen trobar per sopar , i com sempre el àpat va servir com excusa per posar-se al dia , en acabar i com que la nit era calorosa van decidir buscar una terrassa per seguir la conversa , es van endinsar per els carrers de la ciutat vella que ja coneixien molt be , però de cop i absortes per la conversa que no havien deixat des que s’havien trobat , es van adonar que s’havien perdut , no reconeixien cap dels carrers que las envoltava , ni tampoc aquella placeta on ara es trobaven ,  tot i buscar la placa amb el nom  no van saber trobar-la, si van trobar un petit bar amb quatre tauletes que feia de terrassa , del bar sortia una musica molt suau, gens estrident , cansades de caminar van pensar que el millor seria seure , aplacar la set i descansar una mica abans de retrobar el camí de tornada, de fet es el que anaven  buscant feia estona , un lloc tranquil per acabar de compartir la nit. Curiosament la terrassa estava ben buida , de fet nomes la compartien amb una dona seguda a una de les taules , anava com disfressada , vestia una túnica i una mena de corona sobre el cap,  van pensar que sortia d’una festa o ves a saber.. amb la de gent rara que corre per la ciutat!!.

 El cambrer va trigar una bona estona en sortir però a elles tan els hi feia , seguien xerrant i xerrant , quan ho va fer la sorpresa va ser que es tractava d’una Teteria, nomes servien infusions d’arreu del mon, primer van pensar en marxar , ara entenien que la terrassa fora tan buida una nit d’estiu tan xafogosa com aquella on el que mes venia de gust era fer una copeta, però s’ho van repensar perquè intuïen  que no trobarien cap altre lloc  tan tranquil i acollidor com aquell, així que van demanar tres infusions de diferents procedències que van resultar exquisides.

Quan la conversa les estava portant per les boires de la vida els va semblar escoltar uns gemecs , no era la musica del bar que continuava sonant plàcidament, es van girar i van saber que procedien de la taula del costat  , de la dona disfressada o vestida de ves a saber que, van fer tota mena de suposicions , que la havia deixat el xicot.., que s’havia enfadat amb les amigues.. o fins i tot que estava perduda com elles,  això últim els va fer riure nomes un moment perquè es van adonar que ara els gemecs cada cop eren mes forts i es convertien en plors , tot i resistir-se una mica i donat que els plors continuaven ,a les tres els va semblar que potser una conversa amb tres desconegudes li podria venir be i en un instant eren segudes al costat de la dona que plorava.   Ella, la dona , va alçar el cap i les va mirar com si esperes aquella trobada, els va sorprendre lo bonica que era , tot i que el seu rostre era ple de llàgrimes i l’expressió dels seus ulls foren tristos , cap de les tres a posterior va poder definir la seva edat , els va semblar jove o no tant . No van poder dir gaire cosa perquè la dona va començar a parlar , tenia una veu també bonica , parlava el seu mateix idioma,  però  amb un accent que tampoc varen poder definir.  La dona els hi va demanar disculpes, si les havia molestat  no havia estat la seva intenció ,  però que ja no podia mes , es va eixugar les llàgrimes amb la màniga de la seva túnica  i va començar a parlar de manipulacions, denigracions, infamacions i desprestigis amb nom seu  , tot allò que explicava no tenia cap sentit per les amigues perquè quan  intentaven descobrir qui o que  li feia tot allò , ella no contestava,  nomes parlava i parlava , ara cada cop mes enfadada, portava sola la conversa,  tot d’una es va aixecar  i continuant el seu discurs, va començar a caminar carrer avall deixant a les amigues admirades per la eloqüència del parlament escoltat i on no van poder intervenir no pas per ganes .

Passats els primers moments de confusió i sense haver entès res,  van  deduir que es tractava d’una dona tocada del bolet, i van decidir que ja era l’hora de retrobar el camí cap a casa.

Quan ja havien empres la marxa per descobrir on eren i poder trobar alguna referència que les guies  , una veu les va alertar , eh noies !! era el cambrer , els hi deia que s’havien oblidat aquell aparell a una cadira , l’aparell va resultar ser una entorxa apagada i llògicament li van dir que no era seva ,que potser era de la dona que seia a la taula del costat, quina dona? va contestar ell, si no hi havia ningú mes a la terrassa els va dir, ara si que es volien fondre, quina nit de boixos.. resultaria que el cambrer també estava tocat del bolet? només havien pres una mica de vi al sopar i la única herba que havien tastat aquell vespre era la de las infusions, per tant tenien el cap mes clar que cap altre nit.   

Van marxar deixant al cambrer amb la paraula a la boca i l’entorxa a la ma.

Van deixar enrere la plaça i també uns quans carrers a forma de laberint i a la fi van començar a retrobar espais coneguts que las va portar cap a casa.

Al matí següent els diaris portaven  una noticia a primera plana,  deia ...:

‘’ Aquesta passada nit  reunits els dirigents mes poderosos del G-X  han decidit declarar la guerra als països del Bloc-Y per tal de poder assolir la llibertat mundial’’  

Ara les tres amigues estan convençudes de que aquella dona de túnica  , corona i que es va oblidar l’entorxa , era ni mes ni menys que La Llibertat , però per si de cas no ho han explicat a ningú no fora que se les tractes de sonades, tampoc han sabut tornar a aquella plaça , tot i que alguna altre nit ho han intentat.