sábado, 31 de marzo de 2012

Desig o necessitat ?

Desig o necessitat ?

Ahir al vespre un fet habitual per mi, ( mes endavant  us dic quin ) em va dur  a fer-me una reflexió  que encara avui em dura i que penso que ja no em deixarà ,  desig o necessitat ?  . De vegades pensem en  desitjos de tota mena , de banals com  menjar,  de beure, de ballar, de cantar, de caminar, de corre, de dormir les hores perdudes, de fer un bany a una platja deserta, de caminar per un bosc a la tardor, de somiar coses boniques, o d’altres mes  interiors com  escriure allò que ens passa per el cap, de confiar, d’estimar , de retrobar-te amb aquell amic que fa temps no veus,   això em porta a pensar que molts dels desitjos siguin banals o no que tenim poden ser una necessitat  ,  o no es una necessitat per el nostre creixement físic menjar, beure, caminar , dormir entre altres?  i no es una necessitat per el nostre creixement personal escriure, llegir , compartir, estimar....on es la frontera del desig o la necessitat ? molts cops els desitjos son necessitats per viure i cal fer-los cas,  no els deixem al  calaix del desig no complert .
Per això ahir al vespre quan vaig arribar a casa em vaig prendre en contes d’una  tassa de cafè ,que es el que faig habitualment, dos tasses  perquè no??  

jueves, 22 de marzo de 2012

L'esperit i els Símbols

Plovia a Barcelona per fí,   desprès  de tan de temps de no fer-ho  ahir ho va fer i de valent . Potser si la meva cita hagués pogut ser aplaçada o si potser no hagués estat tan interessant  per mi, al sortir de la feina hagués anat cap a casa a sopluig de la meva llar , així que sense pensar-ho vaig anar cap a la  cita amb aquella sensació de que valdria la pena. El meu amic Jordi m’havia proporcionat una entrada per assistir al concert que Jordi Savall feia aquell vespre a l’Església de Santa Maria de Pi ‘’ L’esperit i els Símbols: Eterni Numinis-El Bestiari de Crist’’. Certament no soc una experta en temes musicals, però ja fa molt de temps que la música d’en Jordi Savall em va atrapar , em van semblar fascinant aquells sons  , música antiga o abandonada que ell magistralment investiga minuciosament i les retorna als nostres temps .

Vaig entrar quan encara faltaven uns deu minuts per que comencés el concert i l’església ja era ben plena , em vaig adonar que feia temps que no entrava a cap església i aquell cop no ho feia per  redimir els meus pecats  ( crec que mai ho he arribat a fer ) si no que ho feia per enriquir el meu esperit  , enriquir-me d’aquella musica . Poc a poc es va fer el silenci i van començar a sonar la viola, les flautes, el rebec, les campanetes i altres instruments perduts en el temps i tot va agafar forma quan aquelles  veus gairebé celestials van omplir els recons gòtics de l’Església, no vaig trigar ni cinc minuts en deixar-me portar i gaudir de l’oportunitat de ser allí, del privilegi  de ser-hi.
Quan vaig sortir i desprès de compartir  davant una cervesa  i un entrepà les sensacions viscudes  amb el meu amic , va tornar a començar a ploure ,  havia estat una mica inconscient no portava paraigües i la moto m’esperava aparcada a les Rambles per fer el retorn , durant el camí de tornada ,que tot s’ha de dir no es gaire llarg, vaig pensar que la pluja que queia també em podia acabar de netejar l’esperit , si pensava amb els simbolismes allò n’era una prova, per això no em va importar gens arribar a casa tota molla , havia valgut la pena.

lunes, 19 de marzo de 2012

Dies salvats, de poc...


Sona el despertador però ja soc desperta i fa estona, es diumenge, em llevo i com cada dia una atracció per la meva magnifica ''Senseo'' em porta al plaer matiner de prendrem un bon cafè i com que no en tinc prou em preparo un altre, desprès obro el balcó per mirar si avui per fi plourà però no, avui fa un dia molt net i clar i penso, millor que plogui demà,  i sento aquella olor que cada primavera i no sempre el mateix dia puja per el meu nas i m'arriba fins els sentits . Avui es l’últim ''bolo'' amb el Triangle on representem La Flauta Màgica, anem a Malgrat de Mar i mentre organitzo tot allò que tinc que portar i no oblidar , vaig recordant els dies d'assaig,  i com em va semblar d'aterrador embolicar-me al mes de setembre amb aquest projecte de musical , jo que estic convençuda que no se cantar!! , però poc a poc i amb la certesa de que el nostre director l'Ignasi Roda tampoc pretenia portar-nos a la Scala de Milà vaig anar deixant-me anar fins a gaudir-ho plenament , així que avui i per ser l'ultima funció encara penso gaudir-ho  molt mes, però de cop m’envaeix una sensació de tristor , que es de complicat el ser humà!!,  perquè no podem deixar fora dels nostres pensaments tot allò que ens bloqueja ? però tot i així enfilo cap a trobar els meus companys segura de que quan em trobi dalt d’escena tot passarà . M’agrada fer de ‘’titiritera’’ , anar de poble en poble portant teatre,  es una de les coses que mes m’agraden, i m’agrada compartir els nervis i els dubtes amb els meus companys , m’agrada el que aprenc de cada un d’ells , de les nostres converses, dels nostres riures , de les nostres sobretaules que ens fan sempre arribar una mica ‘’justos’’ al teatre i em sorprèn que sense volgué dir res de com em sent-ho  alguns companys s’ha n’adonen , o es que potser sense ser conscient ho fet saber?? Em sent-ho millor després d’unes abraçades , unes mirades de complicitat, tan senzill com això,  ho tan difícil per alguns ...i quan arriba el moment de trepitjar escena ja tots els dubtes s’han esvaït per art de màgia o per art del teatre. Acabo el dia fen una passejada per tot el que he sentit i amb la necessitat d’agrair aquest dia salvat..de poc però salvat i  penso si avui no ha plogut potser ho farà demà....