La nostàlgia la va trobar desprevinguda, la tristor la
va sumir durant uns instants i li va fer brollar una llàgrima que
arriba fins a la comissura dels llavis, el seu estat d’ànim es va ressentir , es va resistir i va lluitar per canviar-ho , tot
i que va ser difícil en un dia gris i plujós com aquell.
jueves, 16 de mayo de 2013
martes, 19 de febrero de 2013
El misteri dels Avis
Avui al matí he
esbrinat un fet que feia dies em ballava
per el cap : que feien cada dia a quarts de nou del matí una bona colla d’avis
i avies del meu barri a les portes d’una
perruqueria? , quan dic una bona colla em refereixo a uns 12 o 15 avis
desafiant el fred i el vent d’aquest hivern, vaig pensar que no podia ser que
cada dia fessin cua per tallar-se els cabells o pentinar-se i menys amb les
retallades que les seves pensions han sofert , així que durant uns dies i mentre esperava sobre
la meva moto que el semàfor es poses en
verd, els observava encuriosida per veure si algun gest em donava pistes, vaig percebre que parlaven entre ells , alguns encongits per el
fred, d’altres amb la barra de pa sota el braç o la bossa per anar a comprar, clar que també hagués pogut baixar de la moto
i anar a preguntar directament , però com que m’agraden les novel·les de
misteris vaig fantasiejar durant uns dies ... tallarien i pentinarien gratis ? regalarien
ampolletes de xampú? Seria una seu social encoberta? .
Avui m’ha costat
llevar-me , coses d’anar a dormir tard , per tan he sortir de casa uns quants
minuts mes tard, i vet aquí que arribat al semàfor m’he trobat un cotxe d’aquells
que reparteixen diaris gratuïtament , aquell que fa referència als minuts ( ja
m’enteneu oi? ) i de cop tots els avis i avies s’han posat en una cua ben
ordenada i el senyor repartidor un a un els hi ha anat donant els diaris, en
acabar el repartidor ha posat la resta de diaris en una mena de prestatgeria
que estava just a la porta de la perruqueria , fet que ,si hagués estat una
mica mes llesta , m’hauria donat la pista definitiva, com que no vaig pensar
abans que els avis del meu barri , tot i la crisi, no tenen crisi d’espavilar-se per estar ben
informats? Ha arribat la perruquera que ha obert les
persianes del local i anant saludant als avis ,que marxaven cada un d’ells per
el seu camí , ha fet entrar a una de les avies que semblava que aquell matí havia previst arreglar-se els cabells , segur que mentre la pentinaven li ha fet una
ullada al diari.
Be per els avis del
meu barri!!!! , jo de gran vull ser com ells.
Fi del misteri
Suscribirse a:
Entradas (Atom)