jueves, 16 de mayo de 2013

Desprevinguda



La nostàlgia la va trobar desprevinguda,  la tristor la va sumir durant uns instants i li va fer brollar una llàgrima que arriba fins a la comissura dels llavis, el seu estat d’ànim es va ressentir ,  es va resistir i va lluitar per canviar-ho , tot i que va ser difícil en un dia gris i plujós com aquell. 



martes, 19 de febrero de 2013

El misteri dels Avis




Avui al matí he esbrinat un fet que feia dies  em ballava per el cap : que feien cada dia a quarts de nou del matí una bona colla d’avis i avies  del meu barri a les portes d’una perruqueria? , quan dic una bona colla em refereixo a uns 12 o 15 avis desafiant el fred i el vent d’aquest hivern, vaig pensar que no podia ser que cada dia fessin cua per tallar-se els cabells o pentinar-se i menys amb les retallades que les seves pensions han sofert ,  així que durant uns dies i mentre esperava sobre la meva  moto que el semàfor es poses en verd, els observava encuriosida per veure si algun gest em donava pistes,  vaig percebre que   parlaven entre ells , alguns encongits per el fred, d’altres amb la barra de pa sota el braç o la bossa per anar a comprar,  clar que també hagués pogut baixar de la moto i anar a preguntar directament , però com que m’agraden les novel·les de misteris vaig fantasiejar durant uns dies ... tallarien i pentinarien gratis ? regalarien ampolletes de xampú? Seria una seu social encoberta? .
Avui m’ha costat llevar-me , coses d’anar a dormir tard , per tan he sortir de casa uns quants minuts mes tard, i vet aquí que arribat al semàfor m’he trobat un cotxe d’aquells que reparteixen diaris gratuïtament , aquell que fa referència als minuts ( ja m’enteneu oi? ) i de cop tots els avis i avies s’han posat en una cua ben ordenada i el senyor repartidor un a un els hi ha anat donant els diaris, en acabar el repartidor ha posat la resta de diaris en una mena de prestatgeria que estava just a la porta de la perruqueria , fet que ,si hagués estat una mica mes llesta , m’hauria donat la pista definitiva, com que no vaig pensar abans que els avis del meu barri , tot i la crisi,  no tenen crisi d’espavilar-se per estar ben informats?   Ha arribat la perruquera que ha obert les persianes del local i anant saludant als avis ,que marxaven cada un d’ells per el seu camí , ha fet entrar a una de les avies  que semblava que aquell matí  havia previst arreglar-se els cabells  , segur que mentre la pentinaven li ha fet una ullada al diari.
Be per els avis del meu barri!!!! , jo de gran vull ser com ells. 
Fi del misteri