sábado, 31 de marzo de 2012

Desig o necessitat ?

Desig o necessitat ?

Ahir al vespre un fet habitual per mi, ( mes endavant  us dic quin ) em va dur  a fer-me una reflexió  que encara avui em dura i que penso que ja no em deixarà ,  desig o necessitat ?  . De vegades pensem en  desitjos de tota mena , de banals com  menjar,  de beure, de ballar, de cantar, de caminar, de corre, de dormir les hores perdudes, de fer un bany a una platja deserta, de caminar per un bosc a la tardor, de somiar coses boniques, o d’altres mes  interiors com  escriure allò que ens passa per el cap, de confiar, d’estimar , de retrobar-te amb aquell amic que fa temps no veus,   això em porta a pensar que molts dels desitjos siguin banals o no que tenim poden ser una necessitat  ,  o no es una necessitat per el nostre creixement físic menjar, beure, caminar , dormir entre altres?  i no es una necessitat per el nostre creixement personal escriure, llegir , compartir, estimar....on es la frontera del desig o la necessitat ? molts cops els desitjos son necessitats per viure i cal fer-los cas,  no els deixem al  calaix del desig no complert .
Per això ahir al vespre quan vaig arribar a casa em vaig prendre en contes d’una  tassa de cafè ,que es el que faig habitualment, dos tasses  perquè no??  

4 comentarios:

  1. Suposo que el desig ens du a créixer i a conèixer, i que la necessitat respòn a la supervivència. No se m'acut una altra frontera clara...

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. si, però no es una necessitat per la supervivència el desig ??

      Eliminar
  2. no, la supervivència és necessitat en si mateixa. El desig el creem nosaltres... i ed vegades equivocadament el convertim en necessitat.

    A mi m'agrada pensar que necessari és allò que ens cal per viure, millor o pitjor, però viure. la resta són afegits que ens fan la vida més fàcil... però que si ho eliminem no comprometen en el més mínim la nostra supervivència en el planeta.

    Quan sento gent que diu "és que jo necessito això o lo altre, penso, si i un be negre...", perquè sense això que anomenes necessitat, viuries, però l'addicció creada en creure necessitat el que no ho és, és on rau el problema...

    Ara, està molt be donar-nos concessions i permetre la vida més fàcil, i feliç, així que no dos cafès, sino una xocolata desfeta ben calenta! jajajaja

    ResponderEliminar