Foto-recerca

Ja  fa dies un amic d’un amic que esta preparant una exposició de fotografies antigues del  Raval i assabentat de que jo soc filla del barri em va demanar si podia comptar amb alguna fotografia familiar meva,  d’aquelles en blanc i negre o color sèpia on es veies sobretot com eren els carrers i les poques places que llavors hi havien al barri abans anomenat ‘’El Xino’’ i que ara han volgut modernitzar amb el nom de Raval ( mes endavant us explico la meva foto-recerca) .  Vaig conversar amb ell molta estona i em va sorprendre com un noi bastant jove en sabia tant  d’aquell barri  sense haver nascut o viscut mai , de com va ser en la posguerra ( que jo per sort no vaig tenir que viure) o de com en els anys 70 i 80 els moviments veïnals varen tenir tan a veure en trobar una mínima dignitat per les seves gents , també varem parlar de la transformació que se li va donar arrel de les olimpíades del 92 deixant una nova cara al barri però amb un mateix fons , un fons que encara avui corre per dins , perquè encara es troben moltes  misèries, potser amb uns altres colors de pell, altres llengües però en definitiva un fons que sembla no importar gaire als que visiten els seus modernitzats cafès, bars ,restaurants  o terrasses que ara s’han posat tan de moda entre els que busquen llocs moderno-alternatius  , atrets per aquesta mal anomenada ‘’multiculturalitat’’però que un cop arriba l’hora del tancament de persianes van desfilant cap a altres llocs de la ciutat sense aprofundir amb la realitat del barri .

 Per sort també hi ha gent com l’Alberto que es com es diu l’amic del meu amic , com el Marco, com la Noelia i molts altres que porten el seu sarró carregat de bons projectes socials i culturals  , espais com el Casal dels infants que segueixen concentrant esforços per aconseguir la millora de qualitat de vida dels infants, joves i famílies en situació o risc d’exclusió social a través d’un projecte que contempla l’acció social en clau d’educació, treball i família o l’Hora de Deu que porta mes de 45 anys cobrin les necessitats bàsiques d’alimentació, roba i fins i tot econòmiques d’aquells que ara els hi toca viure dies magres.

Ara us explico la meva foto-recerca:  Al matí següent d’haver parlat amb l’Alberto vaig anar a casa la mare per buscar i remenar entre el munt de fotografies familiars , cada una d’elles amb una historia al darrera , amb un record meu o dels meus avantpassats , feia temps que no les contemplava i poc a poc vaig anar destapant totes i cada una de les caixes i al obrir-les  un olor d’enyorança em va transportar a totes aquelles histories plasmades a les imatges , vaig estar molta estona i no vaig poder aconseguir mirar-les totes  i menys fer-ne  una selecció , hi havien tantes !!! així que tinc pendent retrobar-me amb elles molt aviat i poder deixar-li a l'Alberto algunes per la seva exposició.  Mes tard en arribar a casa meva vaig voler saber si potser jo en tenia alguna heretada i em vaig sorprendre en veure que gairebé feia anys que no havia fet fotografies en paper i que des de que varen  sortir les càmeres digitals no en tenia , tret d’alguna feta en un casament o en algun  viatge al estranger on sobre un camell o en un famós monument  et fotografien per sorpresa i et veus obligat a pagar , que no poc, per aquella imatge on a sobre has quedat horrible. Vaig pensar que  ja era  hora de fer una selecció de les que tinc digitals i portar-les a imprimir , ja que potser algun dia un dels meus descendents li sembli tan emocionant com a mi obrir caixes de cartró amb olor de passat,  o no. Prometo que m’hi posaré.