Aquest dies escric camins , penso i dibuixo
els que voldria , potser visualitzar-ho em fa decidir, tot i que m’agraden en dubto de tots ells , son camins de totes
formes , olors i colors, uns fan olor de mar i ginesta, uns altres de carenes i
espígol, altres amb dreceres de
vertigen, i fins i tot de mes llunyans
que em sorprèn de pensar. Reflexiono amb les paraules del poeta ‘’caminante no hay camino se hace camino al
andar’’ aixì que em poso en marxa i començo a caminar ¡!!
Caminante, son tus huellas
ResponderEliminarel camino y nada más.