L'esperit i els Símbols

Plovia a Barcelona per fí,   desprès  de tan de temps de no fer-ho  ahir ho va fer i de valent . Potser si la meva cita hagués pogut ser aplaçada o si potser no hagués estat tan interessant  per mi, al sortir de la feina hagués anat cap a casa a sopluig de la meva llar , així que sense pensar-ho vaig anar cap a la  cita amb aquella sensació de que valdria la pena. El meu amic Jordi m’havia proporcionat una entrada per assistir al concert que Jordi Savall feia aquell vespre a l’Església de Santa Maria de Pi ‘’ L’esperit i els Símbols: Eterni Numinis-El Bestiari de Crist’’. Certament no soc una experta en temes musicals, però ja fa molt de temps que la música d’en Jordi Savall em va atrapar , em van semblar fascinant aquells sons  , música antiga o abandonada que ell magistralment investiga minuciosament i les retorna als nostres temps .

Vaig entrar quan encara faltaven uns deu minuts per que comencés el concert i l’església ja era ben plena , em vaig adonar que feia temps que no entrava a cap església i aquell cop no ho feia per  redimir els meus pecats  ( crec que mai ho he arribat a fer ) si no que ho feia per enriquir el meu esperit  , enriquir-me d’aquella musica . Poc a poc es va fer el silenci i van començar a sonar la viola, les flautes, el rebec, les campanetes i altres instruments perduts en el temps i tot va agafar forma quan aquelles  veus gairebé celestials van omplir els recons gòtics de l’Església, no vaig trigar ni cinc minuts en deixar-me portar i gaudir de l’oportunitat de ser allí, del privilegi  de ser-hi.

Quan vaig sortir i desprès de compartir  davant una cervesa  i un entrepà les sensacions viscudes  amb el meu amic , va tornar a començar a ploure ,  havia estat una mica inconscient no portava paraigües i la moto m’esperava aparcada a les Rambles per fer el retorn , durant el camí de tornada ,que tot s’ha de dir no es gaire llarg, vaig pensar que la pluja que queia també em podia acabar de netejar l’esperit , si pensava amb els simbolismes allò n’era una prova, per això no em va importar gens arribar a casa tota molla , havia valgut la pena.