Dies salvats, de poc...

Sona el despertador però ja soc desperta i fa estona, es diumenge, em llevo i com cada dia una atracció per la meva magnifica ''Senseo'' em porta al plaer matiner de prendrem un bon cafè i com que no en tinc prou em preparo un altre, desprès obro el balcó per mirar si avui per fi plourà però no, avui fa un dia molt net i clar i penso, millor que plogui demà,  i sento aquella olor que cada primavera i no sempre el mateix dia puja per el meu nas i m'arriba fins els sentits . Avui es l’últim ''bolo'' amb el Triangle on representem La Flauta Màgica, anem a Malgrat de Mar i mentre organitzo tot allò que tinc que portar i no oblidar , vaig recordant els dies d'assaig,  i com em va semblar d'aterrador embolicar-me al mes de setembre amb aquest projecte de musical , jo que estic convençuda que no se cantar!! , però poc a poc i amb la certesa de que el nostre director l'Ignasi Roda tampoc pretenia portar-nos a la Scala de Milà vaig anar deixant-me anar fins a gaudir-ho plenament , així que avui i per ser l'ultima funció encara penso gaudir-ho  molt mes, però de cop m’envaeix una sensació de tristor , que es de complicat el ser humà!!,  perquè no podem deixar fora dels nostres pensaments tot allò que ens bloqueja ? però tot i així enfilo cap a trobar els meus companys segura de que quan em trobi dalt d’escena tot passarà . M’agrada fer de ‘’titiritera’’ , anar de poble en poble portant teatre,  es una de les coses que mes m’agraden, i m’agrada compartir els nervis i els dubtes amb els meus companys , m’agrada el que aprenc de cada un d’ells , de les nostres converses, dels nostres riures , de les nostres sobretaules que ens fan sempre arribar una mica ‘’justos’’ al teatre i em sorprèn que sense volgué dir res de com em sent-ho  alguns companys s’ha n’adonen , o es que potser sense ser conscient ho fet saber?? Em sent-ho millor després d’unes abraçades , unes mirades de complicitat, tan senzill com això,  ho tan difícil per alguns ...i quan arriba el moment de trepitjar escena ja tots els dubtes s’han esvaït per art de màgia o per art del teatre. Acabo el dia fen una passejada per tot el que he sentit i amb la necessitat d’agrair aquest dia salvat..de poc però salvat i  penso si avui no ha plogut potser ho farà demà....