Inesperadament

I un dia,  inesperadament es tornà a omplir el seu cor

Aquell que es va buidar d’amor , aquell que no sentia el seu bategar ,

ara s’omplia d’un amor per descobrir, d’un amor tan pur ,tan clar , tan novell com dolorós , com trencador, com inadvertit per qui de qui s’omplia , un amor tan llunya i tan sentit que s’enfilava per les dreceres del desig  i baixava rodolant  per les del patiment .. …i va pensar ; fins a on arribaria aquell cor sense per qui d’aquí s’omplia ?