Es com.....

Es com aquelles sabates que et van agradar tant i que  vares comprar saben que eren un numero menys  , però cada vegada que te les calces t'apreten i tu t'entosudeixes en portar.

Es com aquella cullerada de mes que et poses al plat saben que no es per gana i que et farà acabar prenent un ''Alka Seltzer''.

Es com aquella nit que surts de ''festa'' saben que al dia següent has de llavar-te aviat, però que no pots resistir d'aprofitar al màxim.

Es com aquell amor impossible que imagines però que no te futur , ni passat ni tan sols present.

Es com .... el que no tindries i fas ..que en som de tossuts!!!

 

Desconnexió

Després d’uns mesos molt atapeïts sobretot en qüestions teatrals, per fi arriba l’estiu i amb ell arriba la meva pausa , el cos ho agraeix ja que han sigut  molts dies de tràfecs , amb assajos, representacions, preparacions , acondicionaments i  nits fantàstiques compartides amb companys que s’allargaven mes enllà de l’escena i es convertien en riures, confidències, poesies , descobriments,  enamoraments i desamoraments , però sobretot  nits per créixer per encarar els dies….

Ara toca descansar , i com em diu la meva amiga Cristina, ‘’desconnecta per després tornar a connectar’’…no se molt be si aquesta desconnexió es pot fer de tot plegat ja que el cos ens ho demana mentre la nostre ment difícilment ens deixa tranquils. Diuen que meditar es una bona eina per alliberar,  però si us he de ser sincera, tot i que ho he intentat molts cops i he sigut una alumne molt disciplinada ,  mai he arribat al grau òptim de saviesa per aconseguir-ho .

Aquest dies els ompliré amb visites als amics, estades a la platja, visites per el país i per on em porti el camí .... i també per el camí  em retrobaré amb els guions que tinc que aprendre’m per aquest hivern...... esta per veure si podré arribar a la desconnexió.

Bones vacances! 

 

SENYALS

Ja fa un any parlava de 'Proposits' i repassant l'escrit crec que tornaré a fer-me el mateix propòsit, ser optimista en aquest nou any , penso que en aquest sentit es una de les coses que millor m'han funcionat en aquest 365 dies passats, he gaudit, he patit i en definitiva els he viscut i un dels avantatges de ser optimista es que m'ha ofert la possibilitat de viure coses irrepetibles, les bones les he gaudit al màxim i les dolentes no han fet apagar en mi el desig de caminar per la vida amb projectes, il.lusions i esperança . Aquest any afagire un nou propòsit , ''seguir els senyals'' que passant per el meu davant, altres els anomenarien, casualitats, coincidències...però a mi m'agrada pensar en una d'aquelles frases fetes den Coelho ''Quan desitges alguna cosa l'univers sencer conspira per a què l'aconsegueixis'' ja se que algú pot pensar que em deixo endur per el misticisme i potser es veritat però en els temps que corren una petita dosi no ens pot fer mal oi?? 

i per últim un propòsit no complert en el passat ,ha estat escriure mes al blog,  veure'm si aquest any SI

 ah!! i un desig del SI, SI,  aquest no diria que es tan meu sinó mes aviat un desig de molts i no voldria pensar que es tan místic com real,  així dons desitgem junts per si l'univers es posa a conspirar??

Desprevinguda

La nostàlgia la va trobar desprevinguda,  la tristor la va sumir durant uns instants i li va fer brollar una llàgrima que arriba fins a la comissura dels llavis, el seu estat d’ànim es va ressentir ,  es va resistir i va lluitar per canviar-ho , tot i que va ser difícil en un dia gris i plujós com aquell. 

El misteri dels Avis

Avui al matí he esbrinat un fet que feia dies  em ballava per el cap : que feien cada dia a quarts de nou del matí una bona colla d’avis i avies  del meu barri a les portes d’una perruqueria? , quan dic una bona colla em refereixo a uns 12 o 15 avis desafiant el fred i el vent d’aquest hivern, vaig pensar que no podia ser que cada dia fessin cua per tallar-se els cabells o pentinar-se i menys amb les retallades que les seves pensions han sofert ,  així que durant uns dies i mentre esperava sobre la meva  moto que el semàfor es poses en verd, els observava encuriosida per veure si algun gest em donava pistes,  vaig percebre que   parlaven entre ells , alguns encongits per el fred, d’altres amb la barra de pa sota el braç o la bossa per anar a comprar,  clar que també hagués pogut baixar de la moto i anar a preguntar directament , però com que m’agraden les novel·les de misteris vaig fantasiejar durant uns dies ... tallarien i pentinarien gratis ? regalarien ampolletes de xampú? Seria una seu social encoberta? .

Avui m’ha costat llevar-me , coses d’anar a dormir tard , per tan he sortir de casa uns quants minuts mes tard, i vet aquí que arribat al semàfor m’he trobat un cotxe d’aquells que reparteixen diaris gratuïtament , aquell que fa referència als minuts ( ja m’enteneu oi? ) i de cop tots els avis i avies s’han posat en una cua ben ordenada i el senyor repartidor un a un els hi ha anat donant els diaris, en acabar el repartidor ha posat la resta de diaris en una mena de prestatgeria que estava just a la porta de la perruqueria , fet que ,si hagués estat una mica mes llesta , m’hauria donat la pista definitiva, com que no vaig pensar abans que els avis del meu barri , tot i la crisi,  no tenen crisi d’espavilar-se per estar ben informats?   Ha arribat la perruquera que ha obert les persianes del local i anant saludant als avis ,que marxaven cada un d’ells per el seu camí , ha fet entrar a una de les avies  que semblava que aquell matí  havia previst arreglar-se els cabells  , segur que mentre la pentinaven li ha fet una ullada al diari.

Be per els avis del meu barri!!!! , jo de gran vull ser com ells. 

Fi del misteri 

Propòsits

Potser acomiadar l’any que s’acaba ens faci ser molt optimistes amb el que vindrà, tots som plens de bons desitjos. Aquests dies no parem d’enviar i rebre missatges de sort, salut, feina  i bons auguris, m’agraden fins i tot alguns que es repeteixen per les xarxes  plens de tendresa i bons sentiments, encara que puguin semblar,  i potser ho siguin,  artificials .

Molt poc sabem del que ens portarà aquest nou any , ho tindrem que viure , que gaudir-ho, que patir-ho , a mida que em passen els anys acostumo a demanar menys, però el que demano es mes intens ,  penso que cada any tinc mes clar el que voldria per el nou i faig propòsits que potser pugui complir o no!  Però aquest any en especial tinc un que destacaria, ser OPTIMISTA, perquè tal i com es veu venir,  no tinc gaire clar que sense optimisme el pogués encarar , així dons els meus millors desitjos per aquests any 2013 amb molt d’optimisme.
Ah !oblidaba un altre propòsit important ...escriure mes al bloc.

Qualsevol dia

Qualsevol dia .... endreço  els calaixos de les factures

Qualsevol dia..... llenço aquells  ‘’recuerdo de’’

Qualsevol dia .....deixo de fumar

Qualsevol dia..... prenc menys cafè

Qualsevol dia..... reprenc les classes d’anglès

Qualsevol dia....  acabo de llegir ‘’El pèndol de Foucault’’

Qualsevol dia....  planto l’arbre

Qualsevol dia....  deixo de pensar amb tu.

Mentrestant segueixo esperant ‘’Qualsevol dia’’