Aquest dies escric camins , penso i dibuixo
els que voldria , potser visualitzar-ho em fa decidir, tot i que m’agraden en dubto de tots ells , son camins de totes
formes , olors i colors, uns fan olor de mar i ginesta, uns altres de carenes i
espígol, altres amb dreceres de
vertigen,i fins i tot de mes llunyans
que em sorprèn de pensar. Reflexiono amb les paraules del poeta ‘’caminante no hay camino se hace camino al
andar’’ aixì que em poso en marxa i començo a caminar ¡!!
Possiblement aquest dies s’escolti molt la cançó de Lluis Llach ‘’Que tinguem sort’’ ( jo mateixa l’haure escoltat un munt de cops des de ahir
) , varem tenir el plaer d’escoltar-la a l'entranyable comiat que els
Barcelonistes varem fer al fins avui nostre entrenador , Pep Guardiola. Jo que no soc gaire de mites però
si de persones que admiro , ja fa temps que em vaig deixar seduir per en Pep, el seu missatge , la seva feina, les
seves maneres em van fer una admiradora incondicional
de la seva persona, com ell ahir va dir,
el cinturo estrenyia massa i va decidir descordar-se’l, en aquell moment vaig pensar : Quanta
valentia !!! i ara quan ja fa unes hores que les va pronunciar, encara em reafirmo mes en el pensament i recordo la conversa que fa poc vaig tenir
amb la meva cosina Judith que em va
explicar perquè va decidir deixar la feina amb una gran multinacional i
amb un gran sou per poder gaudir mes dels seus fills i de la seva vida que portarà
per vessants mes solidaries , a ella també l’admiro , per la seva valentia i la
seva coherència
Que
tingueu sort , que tinguem sort ens la mereixem!!!!
